CAMP ELÈCTRIC (2n BATXILLER)
PRESENTACIÓ
En aquesta seqüència didàctica es pretén treballar el tema del camp elèctric i la força elèctrica al nivell de 2n de Batxillerat a través de 8 sessions didàctiques més una d’examen.
Es proposa una contextualització històrica inicial (experiment de Benjamin Franklin) en forma de lectura per tal de fer aflorar idees prèvies sobre el concepte de càrrega elèctrica i electricitat amb unes preguntes i clarificar-los. Es procura anar introduint els nous coneixements de manera que enllacin amb els anteriorment assolits i que siguin els alumnes mateixos qui els construeixin per similitud. A partir d’aquí es van treballant els conceptes de camp, les seves línies, la força elèctrica, el potencial elèctric, el treball i l’energia.
Es fa alguna altra activitat en context (magnitud de les forces en un àtom d’hidrogen) que pretén donar a conèixer als alumnes quines són les forces que actuen a nivell atòmic i aconseguir que les representin vectorialment en el pla cartesià.
La metodologia és en bona part de treball en grup de cara a resoldre problemes sobre els conceptes mencionats abans, perquè la intencionalitat és conscienciar-los de la importància de col·laborar a l’hora de realitzar un encàrrec. Es considera també important l’ús de les TIC, més concretament de simuladors informàtics senzills que els permetin autoavaluar el procés i el resultat en els exercicis realitzats. S’intenta aconseguir també que els alumnes s’autoregulin i que siguin capaços de veure quinssón els objectius proposats en la seqüència.
La UD no té cap producte final concret, la producció més important dels alumnes no és tant la resolució dels exercicis com la seva exposició als companys i la capacitat d’explicar els seus raonaments. Aquest és un objectiu clau en la seqüència didàctica. Es proposa un examen final amb exercicis extrets de proves PAU, que és l’instrument principal d’avaluació, tot i que no l’únic, ja que també es tenen en compte els resultats en els exercicis, el treball en grup per resoldre’ls i la participació a l’aula, de la qual els volem conscienciar sobre la importància que té per tots els membres de la classe, inclòs el professor.
Es preveuen alguns possibles problemes de temporització, ja que els continguts són bastants comparant-los amb les sessions. A més, per la importància que es dóna a un fet de llarga durada com és l’exposició oral d’exercicis, aquest problema encara s’agreuja més. Una possible solució si sorgeix aquest problema en l’aplicació de la UD és retallar la quantitat d’exercicis o bé utilitzar part de la última sessió, prevista com a síntesi, per acabar de resoldre alguns dels problemes, ja que alguns també poden servir com a aglutinadors de tots els continguts de la UD.
Es proposa una contextualització històrica inicial (experiment de Benjamin Franklin) en forma de lectura per tal de fer aflorar idees prèvies sobre el concepte de càrrega elèctrica i electricitat amb unes preguntes i clarificar-los. Es procura anar introduint els nous coneixements de manera que enllacin amb els anteriorment assolits i que siguin els alumnes mateixos qui els construeixin per similitud. A partir d’aquí es van treballant els conceptes de camp, les seves línies, la força elèctrica, el potencial elèctric, el treball i l’energia.
Es fa alguna altra activitat en context (magnitud de les forces en un àtom d’hidrogen) que pretén donar a conèixer als alumnes quines són les forces que actuen a nivell atòmic i aconseguir que les representin vectorialment en el pla cartesià.
La metodologia és en bona part de treball en grup de cara a resoldre problemes sobre els conceptes mencionats abans, perquè la intencionalitat és conscienciar-los de la importància de col·laborar a l’hora de realitzar un encàrrec. Es considera també important l’ús de les TIC, més concretament de simuladors informàtics senzills que els permetin autoavaluar el procés i el resultat en els exercicis realitzats. S’intenta aconseguir també que els alumnes s’autoregulin i que siguin capaços de veure quinssón els objectius proposats en la seqüència.
La UD no té cap producte final concret, la producció més important dels alumnes no és tant la resolució dels exercicis com la seva exposició als companys i la capacitat d’explicar els seus raonaments. Aquest és un objectiu clau en la seqüència didàctica. Es proposa un examen final amb exercicis extrets de proves PAU, que és l’instrument principal d’avaluació, tot i que no l’únic, ja que també es tenen en compte els resultats en els exercicis, el treball en grup per resoldre’ls i la participació a l’aula, de la qual els volem conscienciar sobre la importància que té per tots els membres de la classe, inclòs el professor.
Es preveuen alguns possibles problemes de temporització, ja que els continguts són bastants comparant-los amb les sessions. A més, per la importància que es dóna a un fet de llarga durada com és l’exposició oral d’exercicis, aquest problema encara s’agreuja més. Una possible solució si sorgeix aquest problema en l’aplicació de la UD és retallar la quantitat d’exercicis o bé utilitzar part de la última sessió, prevista com a síntesi, per acabar de resoldre alguns dels problemes, ja que alguns també poden servir com a aglutinadors de tots els continguts de la UD.
PROGRAMACIÓ: La força de les càrregues elèctriques
CONTEXT
CONTEXT
Contextualització històrica inicial amb l’experiment de Benjamin Franklin. Un relat o un petit fragment d’història sobre el concepte d’electricitat existent a l’època per tal de fer aflorar idees prèvies. Si és possible, utilitzar també com a context d’aplicació la diferència de potencial en el funcionament neuronal.
TREBALL PER COMPETÈNCIES
- Personal i interpersonal: L’error forma part de l’aprenentatge.
- Comunicativa: Aprendre a comunicar fenòmens i fets amb rigor científic.
- Digital: ús de simuladors per entendre o visualitzar millor els fenòmens.
- Coneixement i interacció amb el món: apropiació dels models físics per aplicar-los a situacionsque els siguin familiars.
- Autonomia i iniciativa personal: ser partícip dels objectius, col·laborar en l’avaluació iparticipar activament a les classes.
- Identificar la càrrega elèctrica com una magnitud física fonamental i reconèixer que té el seu origen en les càrregues elementals atòmiques (electró i protó) i per tant es conserva.
- Definir el concepte de camp elèctric i descriure’l per les línies de camp que el representen.
- Deduir la Llei de Coulomb a partir dels conceptes de camp elèctric i càrrega elèctrica puntual i interpretar-la com un model similar a la Llei de la Gravitació Universal, trobant correspondències.
- Comparar la diferència de magnitud entre la força elèctrica i gravitatòria en un àtomd’hidrogen (conjunt protó-electró).
- Caracteritzar el camp elèctric i la força elèctrica com a magnituds vectorials i representar gràficament les seves possibles descomposicions en el pla cartesià.
- Relacionar l’energia potencial elèctrica amb el potencial elèctric (recalcant origen conservatiu) i el treball elèctric (del camp o extern).
- Posar en pràctica el criteri de signes en exercicis de diferències de potencials i càlculs de treball.
- Simular camps elèctrics i diferències de potencial amb un applet.
- Valorar que la participació a classe afavoreix la comunicació i el funcionament del grup, tantentre alumnes com entre aquests i els professors.
- Arribar a apreciar el treball en grup com a recurs de millora.
- Esquematitzar els continguts de la UD i autoavaluar el que s’ha après.
- Càrrega elèctrica, origen atòmic, conductors.
- Llei de Coulomb: paral·lelisme amb la Llei de Gravitació Universal, permitivitat.
- Vector camp elèctric, paràmetres que el determinen i línies de camp.
- Vector força elèctrica, determinació a partir del camp i una càrrega.
- Diferència de potencial elèctric, relació amb el camp, criteri de signes i línies equipotencials.
- Treball elèctric, relació amb diferència de potencial i energia potencial, criteri de signes.
- Representació de vectors i gràfiques cartesianes.
- Tècniques de síntesi (esquemes, resums, etc.)
SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS I INDICACIONS DIDÀCTIQUES
Sessió 1 (Obj. 1, 9 i 10): Activitat de lectura d’un relat històric sobre B. Franklin. Full de lectura (individual + grups de 3 o 4) sobre el text per explicitar idees prèvies i intentar fer aflorar el concepte de càrrega com propietat elemental de la matèria, caracteritzada per l’electró i el protó (explicació teòrica). Exercici sobre la càrrega d’un material a la pissarra.
Entrega del full de material (LECTURA), lectura del text per part de l’alumnat i contestació de les 5 primeres preguntes (ex.2) de forma individual, amb una durada estimada de 15 minuts. Després se’ls deixa triar els grups de treball (de 3 a 4 persones) i fan l’exercici 3, on es posen en comú les respostes individuals i es contesten unes preguntes més d’indagació i idees prèvies (durada de 15 minuts). Després farem una presentació (PRESENTACIÓ POWERPOINT, diapositives 1-7) de la unitat indicant les activitats que farem i els criteris d’avaluació. Posteriorment la presentació segueix amb una breu explicació del concepte de càrrega i un exercici d’exemple, i aquí conclou la sessió.
Sessió 2 (Obj. 2, 3,9 i 11): Qüestionari sobre el camp gravitatori (que en saben explicar, que no en saben, amb quin nivell, quins dubtes tenen). Posada en comú i apuntar-ho a la pissarra. Paral·lelisme amb el camp elèctric (explicació teòrica amb les seves aportacions de concepte de camp), que hauria de servir perquè arribessin a la llei de Coulomb de la força elèctrica, per analogia amb la llei de la Gravitació Universal de Newton.
Entrega del full del qüestionari (QÜESTIONARI) perquè el vagin emplenant. Explicació de per a què servirà aquest instrument (esbrinar quins coneixements tenen del camp gravitatori per la seva similitud amb el camp elèctric: intensitat, potencial, línies de camp,...). Un cop emplenat (5 minuts) es posa en comú i a la pissarra es van apuntant les aportacions rellevants de cada alumne. Es pretén construir dues columnes a la pissarra perquè de forma molt més visual puguin apreciar les semblances entre la gravitació i el camp elèctric. En aquestes columnes haurà d’acabar sortint les següents relacions: ambdues són forces a distància, càrrega-massa (amb unitats SI), intensitat de camp gravitatori (g), intensitat de camp elèctric (E)... (15 minuts més). En aquest punt es fa la presentació del concepte de camp (que ja han vist a la UD anterior) i propietats (PRESENTACIÓ POWERPOINT, diapositives 8-12). Amb això volem que arribin ells mateixos a deduir que existeix una llei equivalent a la Llei de Gravitació Universal en el camp elèctric (Llei de Coulomb). Tot seguit explicació teòrica de les 5 següents diapositives i resolució per part dels professors d’un problema tipus (PROBLEMES TIPUS).
MATERIAL SESSIÓ 2
QÜESTIONARI
MATERIAL SESSIÓ 2
QÜESTIONARI
PROBLEMES TIPUS
Sessions 3 i 4 (Obj. 4, 5 i 9): Sessions de problemes sobre forces i camp elèctric.
Sessions 3 i 4 (Obj. 4, 5 i 9): Sessions de problemes sobre forces i camp elèctric.
Fer 5 grups de 3 i donar el mateix problema a cada grup (PROBLEMES 1), contextualitzat en l’àtom d’hidrogen, amb el qual es treballarà comparació entre força elèctrica i gravitatòria, camp elèctric i força elèctrica, generats per les dues càrregues. A la primera sessió els han de resoldre en grups (poden buscar informació a llibres o demanar-nos ajuda, i nosaltres procurarem sempre mantenir una conversa amb ells, amb preguntes obertes que els vagin marcant estratègies, donant pistes i marcant fites dins el propi problema per avançar pas a pas) . A la segona han d’exposar la resolució a la pissarra (un alumne sortirà a la pissarra per explicar la feina que ha fet el grup, 5 alumnes (un per grup) per 5 apartats que tindrà el problema). A més, als minuts finals de la segona sessió es passarà un full d’autoregulació (FULLS AUTOREGULACIÓ, pàg. 1) que els ajudarà a explicitar els objectius. Aquest full tindrà tantes files com activitats s’han fet fins ara, i dues columnes. A la primera columna se’ls demanarà que escriguin paraules clau, per cada activitat (fila) feta fins llavors, i a la segona que connectin aquests conceptes amb verbs descriptors per acabar formulant una cosa semblant al que serien els objectius i així se’ls apropiïn.
MATERIALS SESSIONS 3 i 4:
PROBLEMES 1
FULLS AUTOREGULACIÓ
MATERIALS SESSIONS 3 i 4:
PROBLEMES 1
FULLS AUTOREGULACIÓ
Sessió 5 (Obj. 6 i 8): Explicació teòrica: entendre que és un camp conservatiu i arribar als conceptes de potencial, energia potencial elèctrica i treball elèctric, amb un powerpoint. Ens ajudarem amb exercicis tipus i un applet (http://phet.colorado.edu/sims/charges-and-fields/charges-and-fields_en.html), que servirà per recolzar l’explicació i perquè ells s’autoavaluïn tant de d’aquests exercicis com de posteriors activitats. Possiblement necessitarem una aula d’informàtica o el laboratori que compta amb ordinadors (un per grup de 3 més o menys).
Explicació amb l’ajuda de la presentació del powerpoint (PRESENTACIÓ POWERPOINT, diapositives 18-22) intercalant-la amb la resolució de diferents apartats dels problemes tipus (PROBLEMES TIPUS) de forma progressiva (durada de 40-35 minuts). Després comprovar (durant uns 15-20 minuts) els resultats amb l’ajuda d’un applet.
RECURS TIC (http://phet.colorado.edu/sims/charges-and-fields/charges-and-fields_en.html)
Sessions 6 i 7 (Obj. 5, 6 i 7): Resolució cooperativament de un problema per grup (PROBLEMES 2) i exposició del problema a la resta del companys (segona sessió).
Procediment pràcticament idèntic a les sessions 3 i 4 amb la única diferència que tindrem en compte els grups d’aquestes sessions 3 i 4 per si s’han de modificar o no, en funció de com hagi anat. A l’inici de la sessió 7 els repartirem uns fulls (COIAUTOAVALUACIÓ) que serviran en part per coavaluar-se (mentre exposen) i per autoavaluar-se tant individualment en el seu rol a dins del grup com per autoavaluar-se com a grup (al final, 5 minuts).
MATERIAL SESSIONS 6 i 7:
COIAUTOAVALUACIÓ
MATERIAL SESSIONS 6 i 7:
COIAUTOAVALUACIÓ
PROBLEMES 2
Sessió 8 (Obj. 9, 10 i 11): Sessió de síntesi i de dubtes, a partir de les notes que tenim de coavaluació i l’autoavaluació, i també del que hem vist en la resolució de problemes. Format de pluja d’idees, en aquest cas de dubtes, i resoldre’ls entre tots, no només nosaltres, sinó que s’ajudin entre ells si algú entén millor un concepte que un altre company. Al final de la sessió passar per segon cop el full d’autoregulació per les activitats fetes entre la sessió 4 i aquesta.
Aquesta sessió possiblement es pot solapar amb la 7 per l’exposició de problemes dels 7 grups. Per tant uns 20 minuts o una mica més del començament es dedicaran a acabar l’exposició, que a la vegada ens serveix ja per anar resumint i sintetitzant, ja que els problemes són força similars i és com un repàs. El temps que sobri (exceptuant els 5 minuts finals) es dedicarà a dubtes que tinguin els propis alumnes i a fer un petit resum dels continguts esquematitzat, centrant-nos en el que pot sortir a l’examen. Aquests últims 5 minuts es reserven per tornar a passar el full d’autoregulació com es fa a la sessió 4 (FULLS AUTOREGULACIÓ, pàg. 2), amb la mateixa intenció de que captin els objectius.
Sessió 9: Examen escrit d’avaluació final.
Passarem un examen (EXAMEN) amb 3 qüestions i un problema, no excessivament complicats ni llargs, ja que 55 minuts no donen per molt.
MATERIAL SESSIÓ 9:
EXAMEN
MATERIAL SESSIÓ 9:
EXAMEN
CRITERIS GENERALS D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
- Nivells i ritmes d'aprenentatge: distribució dels grups en funció del coneixement que en tenimd’ells i de la primera avaluació que els fem.
- Tipus d’aprenentatge: alternar recursos visuals, de lectura o auditius a l’hora d’exposar, aixícom recursos digitals a l’hora de treballar (applet), ja que els són més pròxims.
- Interessos i motivacions: contextualitzar l’inici de la UD, els problemes i alguna activitatd’aplicació.
CRITERIS GENERALS D'AVALUACIÓ
- Sap representar línies de camp donada una distribució (molt senzilla) de càrregues puntuals.
- Utilitza correctament la llei de Coulomb i el tractament del camp elèctric, sense oblidar el seucaràcter vectorial.
- Fa ús de les unitats adequades en cada moment.
- És ordenat i net en la resolució de problemes i quan fa una entrega.
- Utilitza bé la representació gràfica en el pla cartesià, triant un origen, dibuixant uns eixos i uns sentits i ser coherents amb aquests al llarg del problema.
- Comunica amb claredat les seves idees davant públic.
- És capaç d’identificar les informacions clau davant d’un text o enunciat de problema, i li assigna les variables corresponents a cada informació.
- Utilitza un procediment correcte i coherent a l’hora de resoldre problemes.
- Distingeix el potencial del camp per la seva naturalesa escalar i el relaciona amb l’energia(treball).
CRITERIS D’AVALUACIÓ SUMATIVA
- Examen 60%
- Exercicis 10%
- Cooperació als exercicis 10%
- Participació a l’aula 20%
CONNEXIÓ AMB ALTRES MATERIES
- Matemàtiques: vectors i representació cartesiana, equacions, derivades
- Tecnologia: diferència de potencial
FORCES (4t d'ESO)
PRESENTACIÓ
La seqüència didàctica sobre forces que impartirem en l’assignatura de Física i Química de 4t d'ESO té caràcter introductori i pretén construir un coneixement en l’alumnat derivat d’allò que ja coneixen, és a dir, conceptes que ja tinguin interioritzats, correctament o incorrectament (com força, equilibri, pes, massa...), a dins d’una contextualització que els sigui familiar: vol d'un avió, arrossegament de caixes, un llum penjat del sostre... Per tant, la contextualització d'aquesta unitat és una mica diversa, però sempre propera a l’alumnat, amb situacions quotidianes on puguin intuir el més fàcilment possible les forces que actuen.
L’apreciació d'aquestes forces no és trivial, exceptuant el pes i les forces elèctriques (curiosament les forces amb més complexitat teòrica), i algunes forces molt quotidianes com la força normal o l’empenta d’Arquímedes estan amagades a dins d'un equilibri, el qual utilitzem per explicar-les. Per això es dedica una sessió d’idees prèvies a clarificar aquests conceptes. Es farà un recull de totes aquestes forces, tant les que coneixien com les que no, per tal de classificar-les en forces de contacte i forces a distància, centrant-nos en més profunditat en el caràcter vectorial de les forces en general i en dues forces en particular: la força de fregament i la força elàstica. Aquestes dues es tractaran en diverses sessions amb una metodologia pràctica, on hauran de fer dos informes diferents, un per cada força, amb els conceptes més importants de cada una: fórmules, variables...
La dificultat en la interiorització del concepte de força (en general o en els casos particulars de força de fregament i força elàstica) no radica en les fórmules, les quals són bastant senzilles, sinó en el seu caràcter vectorial i en les idees preconcebudes de l’alumnat (com per exemple la relació entre pes i massa), per la qual cosa hem de ser molt curosos en el tractament matemàtic que implica i indagar profundament en les seves idees prèvies.
Tota aquesta metodologia té com a finalitat la construcció de les Lleis de Newton per part de l’alumnat, i quan aquestes es posen de manifest en tots els casos que haurem tractat fins aquell moment. Per finalitzar la UD, l’alumnat haurà d’exposar aquestes lleis en una presentació en powerpoint després d’haver-les treballat en grups cooperatius.
L’avaluació la farem quasi exclusivament amb el material que els alumnes entregaran en el transcurs de les diferents sessions: informe de la sessió 2 (25%), entrega de problemes (15%), informe pràctic (40%), comportament/participació (10 %) i exposició oral dels powerpoints (10 %).
La dificultat en la interiorització del concepte de força (en general o en els casos particulars de força de fregament i força elàstica) no radica en les fórmules, les quals són bastant senzilles, sinó en el seu caràcter vectorial i en les idees preconcebudes de l’alumnat (com per exemple la relació entre pes i massa), per la qual cosa hem de ser molt curosos en el tractament matemàtic que implica i indagar profundament en les seves idees prèvies.
Tota aquesta metodologia té com a finalitat la construcció de les Lleis de Newton per part de l’alumnat, i quan aquestes es posen de manifest en tots els casos que haurem tractat fins aquell moment. Per finalitzar la UD, l’alumnat haurà d’exposar aquestes lleis en una presentació en powerpoint després d’haver-les treballat en grups cooperatius.
L’avaluació la farem quasi exclusivament amb el material que els alumnes entregaran en el transcurs de les diferents sessions: informe de la sessió 2 (25%), entrega de problemes (15%), informe pràctic (40%), comportament/participació (10 %) i exposició oral dels powerpoints (10 %).
PROGRAMACIÓ: L'equilibri en la força
CONTEXT
Contextos d’aplicació diversos:
- Diferents situacions d’equilibri o desequilibri en la vida quotidiana per tal d’identificar les forces que hi actuen i el tipus.
- Resolució d’un cas/problema relacionat amb la fricció.
TREBALL PER COMPETÈNCIES
- Personal i interpersonal: L’error forma part de l’aprenentatge.
- Comunicativa: saber comunicar ciència a partir d’un informe.
- Digital i de tractament de la informació: recerca d’informació en xarxa per resoldre un cas. Ús de simuladors per substituir l’experimentació. Consulta del llibre digital en moments puntuals.
- Aprendre a aprendre: motivar-se a partir de situacions quotidianes i ús del mètode científic.
- Autonomia i iniciativa personal: col·laborar en l’avaluació i participar activament a les classes.
OBJECTIUS D'APRENENTATGE
- Definir el concepte de força i les seves unitats.
- Identificar l’equilibri amb la compensació de forces.
- Diferenciar entre forces de contacte i forces a distància en situacions concretes.
- Explicar el concepte de pes diferenciant-lo del de massa.
- Aplicar el concepte de força de fricció a la resolució d’un cas.
- Interpretar la força com una magnitud vectorial, amb mòdul, direcció i sentit, i manipular-la gràficament.
- Enregistrar i analitzar dades sobre la llei de Hooke.
- Reconèixer tendències en les dades a partir de la representació d’aquestes, per deduir la constant elàstica.
- Identificar la relació entre el pes i la llei de la Gravitació Universal.
- Caracteritzar les lleis de Newton de forma descriptiva en situacions quotidianes.
- Valorar que la participació a classe afavoreix la comunicació i el funcionament del grup, tant entre alumnes com entre aquests i els professors.
- Sintetitzar els continguts de la UD i autoavaluar el que s’ha après amb actitud crítica.
CONTINGUTS
- Forces i equilibri.
- Tipus de forces: a distància i de contacte. Cas concret: la fricció.
- Caracterització matemàtica del vector força. Representació de vectors en eixos cartesians.
- Lleis de Newton.
- Llei de Hooke. Molles, aplicació: dinamòmetres.
- Recull de dades i identificació de tendències en aquestes.
- Llei de la Gravitació Universal i relació amb el pes.
- Centre de gravetat dels cossos.
- Mètode científic.
SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS
Sessió 1 (Obj. 1, 2 i 3, 4): Presentació de la unitat didàctica als alumnes (powerpoint, diapositives 1-4): resum d'activitats i criteris d'avaluació. Entrega del material didàctica que ens servirà per fer una pluja d’idees sobre els conceptes de força, pes, massa i equilibri. Exploració d’idees prèvies mitjançant la interpretació que fan els alumnes de diferents dibuixos sobre situacions quotidianes d’equilibri i desequilibri, on actuen diferents tipus de forces que també hauran de classificar.
MATERIAL DIDÀCTIC SESSIÓ 1
POWERPOINT Sessions 2 i 3 (Obj. 5 i 11): Contextualització de la força de fricció en la resolució d’un problema que els hi entreguem (uns alumnes han d’arrossegar unes caixes des de l’aula fins a la biblioteca triant quin és el camí que suposa menys esforç en funció del tipus de sòl i la fricció que aquest fa). Els alumnes treballaran en grups per tal de resoldre el problema que se’ls planteja. Per fer-ho partiran d’una informació donada (materials dels sòls i les capses, masses i superfícies de les capses) per fer hipòtesis, després faran una recerca d’informació a mode d’experimentació (llibres o internet, per trobar els coeficients de fricció entre materials) i hauran de fer càlculs i treure conclusions per dir quin és el millor camí (el que representa menys esforç). Al final els alumnes hauran d’elaborar un informe amb les diferents fases del mètode científic que han dut a terme per resoldre el cas. Aquest informe s’avaluarà.
POWERPOINT Sessions 2 i 3 (Obj. 5 i 11): Contextualització de la força de fricció en la resolució d’un problema que els hi entreguem (uns alumnes han d’arrossegar unes caixes des de l’aula fins a la biblioteca triant quin és el camí que suposa menys esforç en funció del tipus de sòl i la fricció que aquest fa). Els alumnes treballaran en grups per tal de resoldre el problema que se’ls planteja. Per fer-ho partiran d’una informació donada (materials dels sòls i les capses, masses i superfícies de les capses) per fer hipòtesis, després faran una recerca d’informació a mode d’experimentació (llibres o internet, per trobar els coeficients de fricció entre materials) i hauran de fer càlculs i treure conclusions per dir quin és el millor camí (el que representa menys esforç). Al final els alumnes hauran d’elaborar un informe amb les diferents fases del mètode científic que han dut a terme per resoldre el cas. Aquest informe s’avaluarà.
MATERIAL DIDÀCTIC SESSIONS 2 i 3
MATERIAL DIDÀCTIC SESSIONS 2 i 3 PER A NOI EXPULSAT DEL CENTRE
Sessions 4 i 5 (Obj. 6): Sessions de problemes enfocada de nou als dibuixos de la sessió 1, però amb una vessant més numèrica i de càlcul. Per cada un dels dibuixos del material entregat han de calcular les components de les forces i les forces resultants.
MATERIAL DIDÀCTIC SESSIONS 2 i 3 PER A NOI EXPULSAT DEL CENTRE
Sessions 4 i 5 (Obj. 6): Sessions de problemes enfocada de nou als dibuixos de la sessió 1, però amb una vessant més numèrica i de càlcul. Per cada un dels dibuixos del material entregat han de calcular les components de les forces i les forces resultants.
MATERIAL DIDÀCTIC SESSIONS 4 i 5
Sessions 6 i 7 (Obj. 7, 8 i 11): Treball pràctic en grups amb l’objectiu de verificar el comportament lineal de la força amb l’allargament en els cossos elàstics. A la primera sessió, al laboratori i en grups de 3, hauran de fer un disseny experimental a partir d’un material donat i recollir les dades necessàries per calcular la constant elàstica d’una molla. A la segona sessió se’ls demana que faixin un informe individual sobre l’experiment i que calculin explícitament (a partir d’una regressió lineal amb un full de càlcul) el valor de la constant elàstica de la molla del seu grup. Tot aquest treball ho faran guiats Aquest informe s’entrega al moodle i s’avaluarà.
Sessions 6 i 7 (Obj. 7, 8 i 11): Treball pràctic en grups amb l’objectiu de verificar el comportament lineal de la força amb l’allargament en els cossos elàstics. A la primera sessió, al laboratori i en grups de 3, hauran de fer un disseny experimental a partir d’un material donat i recollir les dades necessàries per calcular la constant elàstica d’una molla. A la segona sessió se’ls demana que faixin un informe individual sobre l’experiment i que calculin explícitament (a partir d’una regressió lineal amb un full de càlcul) el valor de la constant elàstica de la molla del seu grup. Tot aquest treball ho faran guiats Aquest informe s’entrega al moodle i s’avaluarà.
MATERIAL DIDÀCTIC SESSIONS 6 i 7
Sessió 8 (Obj. 9): Lectura d’un text per contextualitzar històricament el descobriment de la llei de la Gravitació Universal. Passar un full de lectura amb una sèrie de qüestions que ajudin a arribar a relacionar aquesta llei amb el pes, per deduir de quines variables depèn l’acceleració de la gravetat. Per donar resposta a totes les preguntes del full de lectura serà necessari conèixer el concepte de centre de gravetat dels cossos, que hauran de consultar al llibre digital.
MATERIAL DIDÀCTIC SESSIÓ 8
Sessió 9 (Obj. 10, 11 i 12): recopilació d’informació de les sessions passades a partir d’un full d’autoregulació, per posar de manifest la presència de les tres lleis de Newton en tots els fenòmens relacionats amb la força. Els propis alumnes, en grups de 3 persones hauran de buscar informació sobre aquestes tres lleis. Ho faran seguint una estructura cooperativa, on cada un dels alumnes buscarà informació (llibres de text o internet) sobre una de les lleis i l’explicarà als seus companys. Un cop fet això prepararan una presentació (powerpoint) sobre les tres Lleis de Newton que hauran d’entregar al moodle amb els nostres exemples com guia (powerpoint diapositives 5-7)
MATERIAL DIDÀCTIC SESSIÓ 9
Sessió 10 (Obj. 10 i 11): presentació oral dels powerpoints de cada grup davant la resta de la classe. Pauta de coavaluació i d’autoavaluació sobre les sessions 9 i 10.
Sessió 10 (Obj. 10 i 11): presentació oral dels powerpoints de cada grup davant la resta de la classe. Pauta de coavaluació i d’autoavaluació sobre les sessions 9 i 10.
CRITERIS GENERALS D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
- Nivells i ritmes d'aprenentatge: distribució dels grups en funció del coneixement que en tenim d’ells.
- Tipus d’aprenentatge: alternar recursos auditius, visuals i de lectura a l’hora d’exposar, així com recursos digitals a l’hora de treballar (llibre digital, simuladors), ja que els són més pròxims Interessos i motivacions: contextualitzar algunes de les activitats en situacions que els siguin familiars
CRITERIS GENERALS D'AVALUACIÓ
- Classifica les forces en forces de contacte i forces a distància.
- Identifica la massa i la naturalesa de les superfícies com les variables que influeixen en la fricció.
- És capaç de calcular la constant elàstica d’una molla a partir d’unes dades o una gràfica donada.
- Fa ús de les unitats adequades en cada moment.
- És ordenat i net en el recull de dades experimentals i el seu tractament.
- Utilitza bé la representació gràfica en el pla cartesià, triant uns eixos i uns sentits i sent coherents amb aquests al llarg del problema.
- Comunica amb claredat les seves idees de forma escrita i oral.
CRITERIS D’AVALUACIÓ SUMATIVA
- Informe mètode científic (25%)
- Exercicis sessions 3 i 4 (15%)
- Informe pràctic (40%)
- Cooperació en la tasca de la sessió 9 (10%)
- Presentació del powerpoint (sessió 10) (10%)
CONNEXIÓ AMB ALTRES MATERIES
- Matemàtiques: vectors i representació cartesiana, equacions.
- Llengua: lectura crítica de textos amb continguts científics.
